SECTOR PRIMARI
Agricultura
Definició
En una economia el sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris: és a dir, en la matèria primera per a altres indústries
Clima: Cada conreu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura i d’humitat, per créixer.
Relleu: L’agricultura se sol localitzar a les planes i al fons de les valls més àmplies. De vegades , per aprofitar el terreny s’hi construeixen bancals o feixes.
Sòl: No tots els sòls són aptes per a l’agricultura. El seu aprofitament agrari depèn de la textura, que condiciona la retenció d’aigua, i de l’acidesa, que limita la fertilitat.
Característiques del paisatge agrari
Parcel·les
Una parcel·la és una divisió del sòl agrari, és a dir, un tros de sòl dedicat al conreu. Es diferencien unes de les altres per la mida, la forma i els límits.
El paisatge de camps closos, es caracteritza per tenir parcel·les relativament grans
El paisatge de camps oberts està format per parcel·les sense tanques, petites i de forma irregular
Sistemes de conreu
Policonreu i monoconreu
El policonreu, l’espai agrari es divideix en moltes parcel·les de mida petita.
El monoconreu, l’espai agrari s’especialitza en el conreu d’un sol producte
Regadiu i secà
Als paisatges de regadiu, l’aigua s’extreu del subsòl o pantans i per mitjà de sèquies, aspersors,etc., es condueix fins als camps
Als paisatges de secà, els conreus només reben l’aigua de la pluja, però a vegades es fan servir tècniques de regadiu en paisatges de secà.
Agricultura intensiva i extensiva
L’agricultura intensiva es practica a llocs molt poblats on el terreny és escàs. S’hi produeix la quantitat més gran de productes en l’espai més petit possible.
L’agricultura extensiva es practica a llocs poc poblats amb molt terreny i amb poca mà d’obra. La seva finalitat és obtenir a preu baix grans quantitats dels productes.
Poblament
El poblament rural és la part de l’espai rural on habiten les persones. El poblament rural pot ser dispers o concentrat.
Tipus agricultura
De subsistència: està orientada a produir tot el que és necessari per a la supervivència, i dedica més de dues terceres parts del sòl i de la feina a productes per a l’autoconsum, és a dir, per al consum dels mateixos productors.
Les tècniques de conreu que
s’utilitzen en l’agricultura de subsistència són rudimentàries i s’assemblen a
les que es practicaven durant el Neolític. El pagès treballa amb les mans i amb
molt poques eines. Per això els treballs agrícoles ocupen la major part de la
població.
En l'agricultura de subsistència, hi treballen actualment unes dues quartes parts dels agricultors de tot el món, i això representa, aproximadament, més de 1000 milions de persones.
Entre els pobles que practiquen aquest tipus d'agricultura, hi trobem moltes diferències, perquè, a causa de la varietat de medis naturals, han hagut d'adaptar diferents tècniques de conreu i productes. Entre aquestes destaquen:
-L'Agricultura itinerant per cremació, que es practica a Àfrica (conca del riu Congo), a l'Amèrica del Sud (conca del riu Amazones) i algunes zones aïllades de l'Àsia.
En l'agricultura itinerant, els camps de conreu s'obtenen cremant els boscos o la sabana.
Primerament es tallen els matolls i els arbres i, a continuació, s'hi cala foc; d'aquesta manera el camp queda net i la cendra serveix d'adob per al sòl. Finalment, es fan al sòl uns forats petits, adients per plantar-hi llavors.
-L'Agricultura extensiva de secà, que té lloc a les zones seques d'Àfrica. Aquest tipus d'agricultura es basa en l'associació de les activitats i ramaderes, perquè l'adob que proporcionen els animals permet l'explotació permanent del sòl.
-L'Agricultura irrigada de l'arròs, a l'Àsia monsònica, allà on les pluges són abundants a causa dels monsons, els hiverns són càlids i les terres són fèrtils, s'hi conrea arròs, una planta que no empobreix el sòl i permet alimentar a moltes persones.
És una agricultura molt intensiva: gràcies a les plugues de l'estiu s'obté una collita d'arròs i, quan encara no ha estat recollida, se sembra ja el planter de la següent amb la finalitat d'obtenir la segona collita a l'hivern.
En l'agricultura de subsistència, hi treballen actualment unes dues quartes parts dels agricultors de tot el món, i això representa, aproximadament, més de 1000 milions de persones.
Entre els pobles que practiquen aquest tipus d'agricultura, hi trobem moltes diferències, perquè, a causa de la varietat de medis naturals, han hagut d'adaptar diferents tècniques de conreu i productes. Entre aquestes destaquen:
-L'Agricultura itinerant per cremació, que es practica a Àfrica (conca del riu Congo), a l'Amèrica del Sud (conca del riu Amazones) i algunes zones aïllades de l'Àsia.
En l'agricultura itinerant, els camps de conreu s'obtenen cremant els boscos o la sabana.
Primerament es tallen els matolls i els arbres i, a continuació, s'hi cala foc; d'aquesta manera el camp queda net i la cendra serveix d'adob per al sòl. Finalment, es fan al sòl uns forats petits, adients per plantar-hi llavors.
-L'Agricultura extensiva de secà, que té lloc a les zones seques d'Àfrica. Aquest tipus d'agricultura es basa en l'associació de les activitats i ramaderes, perquè l'adob que proporcionen els animals permet l'explotació permanent del sòl.
-L'Agricultura irrigada de l'arròs, a l'Àsia monsònica, allà on les pluges són abundants a causa dels monsons, els hiverns són càlids i les terres són fèrtils, s'hi conrea arròs, una planta que no empobreix el sòl i permet alimentar a moltes persones.
És una agricultura molt intensiva: gràcies a les plugues de l'estiu s'obté una collita d'arròs i, quan encara no ha estat recollida, se sembra ja el planter de la següent amb la finalitat d'obtenir la segona collita a l'hivern.
De mercat: es practica principalment a l’Amèrica del Nord, gran part d’Europa, el Japó, Nova Zelanda i algunes zones d’Austràlia, de l’Argentina i de Brasil.
L'agricultura d'especulació
L'agricultura d'especulació té com a objectiu aconseguir grans beneficis al mercat internacional. Dos exemples d'aquesta agricultura són :
-L'agricultura especialitzada d'algunes zones dels Estats Units
- Disposa de grans explotacions dedicades al monoconreu
- Són explotacions molt automatitzades, que necessiten poca mà d'obra
- S'hi apliquen les tècniques i els coneixements més avançats per seleccionar les llavors, lluitar contra les plagues etc.
- L'agricultura de plantació d'algunes zones tropicals:
- Són grans explotacions dedicades al monoconreu (cafè,te, sucre, cotó, etc.)
- Fan servir molta mà d'obra , perquè els productes no admeten la mecanització.
- Les explotacions són d'empreses estrangeres que hi fan moltes inversions de capital per comprar i explotar el camp per aconseguir-ne grans beneficis
Ramaderia
Definició
La ramaderia consisteix en la cria
d’animals per obtenir-ne una sèrie
de productes com ara carn, llet, ous, cuir, llana, etc. Els animals també
s’utilitzen com a força de treball per a les tasques agrícoles o es destinen a
la reproducció

1.
Llegeix
el text i contesta:
Agricultura
ecològica
Dit de manera
senzilla, l'agricultura ecològica és un sistema de producció agrícola que
proporciona al consumidor, aliments frescos, saborosos i autèntics alhora que
respecta els cicles vitals dels sistemes naturals.
Principis
Per a això, l'agricultura ecològica es basa en
una sèrie d'objectius i principis, així com en unes pràctiques comunes
dissenyades per minimitzar l' impacte humà en el medi ambient, mentre
s'assegura que el sistema agrícola funcioni de la forma més natural possible.
Les pràctiques agràries ecològiques usuals inclouen:
·
Rotació
de cultius com prerequisit per a l'ús eficient dels recursos in situ Límits
molt estrictes en l'ús de pesticides i fertilitzants sintètics, antibiòtics per
a bestiar, additius i coadjuvants en aliments.
·
Prohibició
de l'ús de organismes modificats genèticament.
·
Aprofitament
dels recursos in situ, com ara el fem per a la fertilització o aliments per al
bestiar produïts en la pròpia granja
·
Selecció
d'espècies vegetals i animals resistents a malalties i adaptades a les
condicions locals
·
Cria
de bestiar en zones a l'aire lliure i espais oberts i alimentació ecològica
·
Ús de
pràctiques apropiades per a la cria de diferents espècies de bestiar
Normes
A la UE, aquestes
normes es formulen en el Reglament (CEE) del Consell N 2092/91 del 24 de juny
de 1991, sobre la producció agrícola ecològica i la seva indicació en els
productes agraris i alimentaris. La revisió detallada del reglament actual
resultar en dues propostes de la Comissió Europea el desembre del 2005 que
incloïen una sèrie de normes simplificades i millorades. D'una banda, es
referien a la importació de productes ecològics i, de l'altra, a la seva
producció i etiquetatge. La Regulació d'importacions, Reglament 1991/2006 del
Consell modificant el Reglament (CEE) número 2092/91 sobre la producció
agrícola ecològica i la seva indicació en els productes agraris i alimentaris,
va entrar en vigor el gener de 2007. La definició de producció ecològica, el
seu logotip i sistema d'etiquetatge estan continguts en el Reglament del
Consell sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics, que ha estat
adoptat pel Consell de la Unió Europea el 28 de juny de 2007, i s'espera la
seva entrada en vigor a partir de l'1 de gener de 2009.
1 Què
és l’agricultura ecologica?
-
Esmenta
4 pràctiques agràries ecològiques usuals.
-
On es
recullen les normes sobre la producció agrícola?
2.
Completa:
La ramaderia consisteix en________________per obtenir-ne productes.
L’activitat ramadera té l’origen al__________ i ha estat considerada una
activitat complementaria de l’agricultura.
Avui dia els tipus de bestiar més abundants són:_____, ______,______,
_______ i ______.
3.
Contesta
a les següents preguntes sobre la pesca:
En que consisteix la pesca? Quins tipus hi ha?
Quines són les causes de la sobreexplotació?
Què
és la explotació sostenible?
SECTOR SECUNDARI
ACTIVITATS
1.- Defineix:
-Matèries primeres naturals:
-Fonts d'energia:
-Fonts d'energia alternatives:
-Indústria:
2.- Què és i quins tipus de mineria hi ha?
3.- Quins són els elements del procés industrial?
SECTOR TERCIARI
MÓN DELS SERVEIS
És el sector
econòmic que inclou les activitats que, a diferència del que passa en els
sectors primari i secundari, no produeixen béns materials , sinó que presten
serveis a la població.
Hi ha gran
diversitat d’activitats, ha sorgit i s’ha expandit la societat de la
informació, comporta canvis molt importants fins al punt que es parla de la
revolució del terciari.
Solem dir que el
conjunt d’activitats relacionades amb la tècnica i la ciència forma part de
l’anomenat sector terciari superior o quaternari.
Hi ha també el
sector terciari banal dedicat a feines amb poca preparació.
Tipus d’activitats
-Serveis
socials: Són els serveis
que agrupen les activitats vinculades a l’administració, l’educació, la
sanitat, etc.
La sanitat pot
ser pública si es manté amb els diners recaptats amb els impostos o privada.
Tothom té dret a
rebre assistència mèdica, però aquest és un dret que, generalment només poden
exercir els habitants dels països desenvolupats. Els països pobres sovint no
tenen els serveis sanitaris bàsics i pateixen els estralls de malalties
transmissibles i infeccioses.
La mortalitat
infantil és el % de nens i nenes que és moren en un any en un país determinat.
Als països subdesenvolupats la mortalitat infantil és molt més alta que en els
països desenvolupats.
La taxa de
fecunditat és el nombre de nadons que neixen en un any en un país determinat,
als països subdesenvolupats hi ha més taxa de fecunditat que en els països
desenvolupats.
L'esperança de
vida són els anys de mitjana que viuen els habitants d’un país determinat. En
els països subdesenvolupats la gent viu menys anys que en els països
desenvolupats.
-Serveis distribució: Són els serveis que agrupen les activitats
relacionades amb la circulació de persones, de béns i d’informació.
El transport és
l’activitat per mitjà de la qual una persona o una mercaderia és traslladada
d’un lloc a un altre.
Els transports
permeten el desplaçament quotidià de la població, el desplaçament a llocs molt
allunyats i la distribució de béns i de serveis.
El transport pot
ser aeri, quan es va amb avió o amb algun vehicle que circuli per l’aire. És
adequat per al desplaçament de persones a gran distància o de mercaderies
lleugeres.
Pot ser terrestre
per carreteres quan s’utilitza un cotxe, una motocicleta, un camió, etc. La
carretera és la infraestructura més utilitzada per transportar persones o
mercaderies.
El transport
terrestre també pot ser per ferrocarril, que és òptim per recórrer grans
distàncies tant com a passatgers com a mercaderies.
El transport
marítim és el que es fa mitjançant un vaixell o un vehicle aquàtic i s’utilitza
per transportar grans quantitats de mercaderies a gran distància.
-Serveis de les empreses: Són els serveis que presten un servei
personalitzat a les empreses. Uns exemples són la publicitat, la recerca, la
banca i les finances, les assegurances, l’assessorament jurídic i fiscal, etc.
-Serveis al consumidor: Són els serveis que es presten a les persones,
però no tots són considerats bàsics.
Uns quants
exemples són l’oci el turisme, el comerç, etc.
Les causes del
turisme són: la generalització de la setmana laboral de cinc dies, les vacances
pagades i les pensions de jubilació, la disponibilitat de més temps lliure i
les millores en el transport.
Els problemes del
turisme són: l’augment de preus, incrementa l’especulació del sòl, enriqueix a
grans empreses i molts dels treballs que crea són de poca qualificació i estan
mal remunerats.
Els desplaçaments
turístics poden ser:
Nuclis turístics
propers: situats a 200 km de distància dels centres emissors.
Nuclis turístics
intermedis: situats en un nucli de fins a 2000 km dels centres emissors.
Nuclis turístics
llunyans: situats a partir de 2000 km dels centres emissors.
El comerç consisteix
en la compra i la venda de mercaderies amb la finalitat de satisfer les
necessitats de la població.
El comerç pot
ser:
Interior
-A l’engròs: dut
a terme per majoristes, que compren grans quantitats de mercaderies als
productors i les venen als comerciants.
-Al detall: ven
directament al públic petites quantitats.
Exterior
És el que fa un
país amb uns altres països.
Els llocs
comercials és el lloc on es fa la compravenda de mercaderies.
De vegades
l’intercanvi ofereix de forma material els productes com passa en els mercats
concrets.
Quan el producte
no hi és físicament s’anomena mercat abstracte.
El capital
(financer) són els diners o actius financers ( accions o valors) amb els quals
es pot comerciar.
La divisa és la
moneda que pertany a un país estranger.
ACTIVITATS
1.- Relaciona
-Serveis Socials
-Serveis de distribució
-Serveis a les empreses
-Servei al consumidor
2.- Digues quins tipus de transports hi ha i explica'n les seves característiques
3.- Quines són les característiques del comerç actual?